Resultats de la cerca

Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari

Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa…

Ha estat identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou…

Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat

Hom l’obté per oxidació de l’heptanal

Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l…

Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats…