Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
Bernardo Tanucci
Història
Polític italià.
Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca
Antoni Font
Cristianisme
Literatura catalana
Jesuïta i lexicògraf.
Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606
,
parador de Sau

Aspecte del Parador de Sau (les Masies de Roda)
© C.I.C. - Moià
Establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona).
És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau
Francisco Hargreaves
Música
Pianista i compositor argentí, un dels més importants del segle XIX.
Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers compositors…
Llei Orgànica de l’Estat
Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de gener de 1967, en la qual l’Estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions.
La ideologia que la inspirà es basava en la més estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional 1958 La llei definia les funcions del cap de l’estat, del president del govern, del Consell de Regència , del Consell del Regne , del Consell d’Estat, del Consejo Nacional del Movimiento, de la justícia, de les forces armades, de l’administració de l’estat, de l’administració local, de l’economia estatal i del Tribunal de Comptes Les disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats durant la guerra civil de 1936-39 Fou…
Carlo Cassola
Literatura italiana
Novel·lista italià.
Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc
Euclides da Cunha
Literatura
Escriptor brasiler.
L’any 1897 anà amb les tropes destacades per ofegar la rebellió dels camperols del sertão de Bahia, la qual cosa li inspirà el llibre Os sertões 1909 És un tractat de sociologia, un estudi de les condicions geogràfiques del nord-est brasiler i un atac molt dur contra la violència de la repressió militar Aquest llibre serví de punt de partença a tota una escola de narradors que centren llur obra en la denúncia de la misèria dels habitants del sertão del nord-est, Lins do Rego i Graciliano Ramos especialment L’obra Á margem da historia estudia els costums de l’Amazònia
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961, prosista,…
Janis Rainis
Literatura
Pseudònim de Janis Pliekšans, poeta letó.
Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees socials i…
Christlich-Soziale Union
Política
Partit polític bavarès, fundat el 1945.
Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina