Resultats de la cerca

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…

Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les seves …

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva activitat musical…

Estudià musicologia a la Universitat de Harvard El 1973 es traslladà a Europa, on es perfeccionà amb Emili Pujol, Alfred Deller i Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis Fou un dels membres fundadors del conjunt Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall des del 1974 Posteriorment, ha realitzat una important carrera com a solista amb aparicions arreu del món Les seves interpretacions abracen diferents instruments, com la viola de mà, la tiorba, la guitarra o el llaüt Resideix a Suïssa i és professor de la Schola Cantorum Basiliensis De la seva impressionant…

Era fill de John Christopher Smith, el principal amanuense de GF Händel El seu mestre més important fou Thomas Roseingrave i també rebé algunes lliçons del mateix Händel i de JCh Pepusch Compongué la seva primera òpera, Ulysses 1733, en estil italià De les següents destaquen The Fairies 1755 i The Tempest 1756, totes dues basades en obres de W Shakespeare Del 1759 al 1768 dirigí les interpretacions anuals del Messiah de Händel al Foundling Hospital, on era organista Dels seus nou oratoris sobresurt Paradise Lost 1760, a partir de l’obra de J Milton En altres oratoris, com ara…

Estudià a Roma amb Francesco Foggia i el 1673, quan només tenia setze anys, fou nomenat mestre de capella a la població de Monterotondo, prop de la capital italiana El 1676 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Rieti i posteriorment exercí funcions similars en diverses esglésies de Roma, com Sant Joan del Laterà o la Capella Giulia Entre el 1692 i el 1731 fou el responsable de les interpretacions musicals que promovia el cardenal Pietro Ottoboni Pitoni fou un compositor prolífic de música religiosa Escriví més de 3 000 obres sacres, entre misses, salms, himnes, càntics i motets…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, al costat d’Ernö von Dohnányi i Arnold Székely, i es donà a conèixer a vuit anys amb el Concert per a piano i orquestra en do major de L van Beethoven El 1933 guanyà el Premi Ferenc Liszt i començà una important carrera concertística Refugiada a Suècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 tornà a Budapest, ciutat on s’establí definitivament L’any 1965 fou nomenada professora honorària de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Esdevingué un dels grans noms del panorama musical de la postguerra i, tot i que el seu repertori era…