Resultats de la cerca

Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc

Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni Valencie I Jaume I…

El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma

Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica

En aquests casos, hom promou sempre un interès collectiu El conflicte pot ésser jurídic, quan l’objecte de la pretensió consisteix a demanar que hom compleixi, interpreti o apliqui una norma ja existent, o bé de reglamentació, quan les diferències entre les parts provenen del fet que hom demana un canvi en les condicions de treball existents Les manifestacions conflictives més característiques són la vaga locaut En el dret espanyol vigent, els conflictes collectius de treball són regulats per l' Estatut dels Treballadors , aprovat el 1980 El dret de vaga és protegit tant per la legislació…

Estableix el dret a l’educació superior, i consagra alhora l’autonomia universitària, la responsabilitat de la universitat davant la societat com a servei públic d’educació superior pel que fa als interessos generals de l’Estat i de les seves comunitats autònomes Amb la llei es regula la creació, el règim jurídic i l’estructura de les universitats, els òrgans de govern, la creació del Consell d’Universitats com a màxim òrgan de coordinació universitària, els estudis, el professorat, el personal d’administració i serveis, i el règim econòmic i financer de les universitats privades

Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley És l’autor de la constitució austríaca del 1920 Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica collocada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre ‘Teoria general de l’estat’, 1925 i Reine Rechtslehre ‘Teoria pura…

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament