Resultats de la cerca
Es mostren 3426 resultats
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment…
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix ,…
castell de la Mola
Castell
Antic castell del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola
(541 m alt.), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al NW de la ciutat.
D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de laRomana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el…
auditor de la Rota
Dret canònic
Membre del Tribunal de la Rota Romana o del Tribunal de la Rota de la Nunciatura.
procurador de la fe
Dret canònic
Clergue que efectua les funcions civils davant el Tribunal de la Rota Romana.
Jaciment de la plaça de la Mare de Déu de la Cinta (Tortosa)
Art romànic
Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora laromana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina