Jaciment de la plaça de la Mare de Déu de la Cinta (Tortosa)

Situació

La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça: l’anomenada porta de l’Olivera. A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu.

Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF913213.

Excavacions arqueològiques

Els treballs arqueològics en aquest indret de la ciutat es van iniciar amb motiu del projecte d’ampliació i remodelació de la plaça, resultat de la cessió a l’Ajuntament dels solars de tres cases que amenaçaven ruïna. Les intervencions van començar l’any 1982 i van finalitzar l’any 1984. Foren realitzades en diferents fases: l’any 1982 es feren els primers sondeigs, corresponents a l’inici de tres cales, anomenades I, II i III, en les quals només s’arribà a 1,5 m de fondària. Aquests treballs de prospecció serviren per a constatar la presència de nivells arqueològics. Els treballs d’excavació pròpiament dits començaren un mes després, moment en què es continuà l’excavació de les tres cales obertes amb l’aparició de la capa freàtica en un nivell molt alt, que dificultà l’excavació. L’any 1983 es van reprendre els treballs i en una de les cales s’arribà als 6 m de fondària. Al final d’aquell any s’obrí una quarta cala que permeté enllaçar les estructures que havien aparegut dintre de les cales II i III.

Respecte als resultats d’aquestes primeres intervencions, no es pot aportar cap notícia, ja que no s’ha realitzat cap publicació sobre això i la informació que proporcionen les memòries conté simplement la documentació planimètrica i l’inventari del material arqueològic. Igualment, no existeix cap treball de síntesi que relacioni les restes documentades durant les campanyes del 1982 i 1983 amb els resultats de la campanya de l’any 1984, que a continuació exposem.

L’any 1984, dins del Pla de Solidaritat amb l’Atur de la Generalitat de Catalunya, es finalitzà la intervenció arqueològica a la plaça amb l’obertura d’una cala de notables proporcions, paral·lela a la façana del portal de l’Olivera. L’excavació, dirigida per A. Curto, A. Loriente, R. Martínez i E. Ros, posà al descobert una seqüència estratigràfica que anava des d’època romana fins als nostres dies. Es van poder diferenciar deu fases.

1a fase - Segles II-VI dC

A aquest moment correspon un mur, construït parcialment amb la tècnica de l’encofrat. Entre el material ceràmic predomina la terra sigil·lada clara D, amb l’aparició també de terra sigil·lada grisa i ataronjada amb decoració estampillada.

2a fase - Segona meitat del segle Vl-segle VII

Aparició de diverses estructures constructives que separarien diferents àmbits. El material arqueològic evidencia una presència destacada de ceràmica feta a mà o a torn lent, on apareixen decoracions d’estries i bandes pentinades. Les formes corresponen majoritàriament al tipus olla.

3a fase - Final del segle VII-inici del segle VIII

Es documenta la construcció d’un nou edifici. La tècnica de construcció és molt acurada, amb blocs de pedra paral·lelepípedes als angles. Continua el predomini de les olles fetes a mà, de pastes grises i negrenques. És significativa la presència d’un nou tipus ceràmic, fabricat a torn, de parets primes i so metàl·lic.

4a fase - Segles VIII-IX

Únicament es localitzen d’aquest moment dos murs. Destaca l’aparició d’un nou material, indicatiu de la presència andalusina, amb la introducció de nous tipus ceràmics.

5a fase - Segle X

Es divideix aquesta fase en dos moments. En el primer es localitza una edificació de planta rectangular que reaprofita els dos murs documentats a la fase anterior. Les seves dimensions són de 10,40 × 2,30 × 2,40 m. Els murs nord i sud són construïts amb la tècnica d’opus spicatum. En un segon moment, es disposen tres envans que divideixen l’edifici en quatre àmbits de dimensions regulars. Entre el material ceràmic destaquen els recipients d’emmagatzematge, grans tenalles i gerres d’anses amples i aplanades o trenades. En menor proporció són presents les olles, cadufs, llumeneres de bec i safes o bols amb cobertura vidriada. La ceràmica de luxe utilitza les tècniques decoratives del verd i manganès, aplicat majoritàriament a les safes, i la corda seca parcial aplicada a gerretes i gerrets amb anses proveïdes d’apèndix cilíndric.

6a fase - Segle XI

En aquesta fase s’aixequen nous murs sobre els murs longitudinals anteriors, que s’aprofiten com a fonamentació, i es continua utilitzant un mur de la fase anterior, on s’obre una porta. Per tant, queda anul·lada la divisió en quatre àmbits corresponent a l’edifici del segle X. També es localitzen dues canalitzacions, connectades entre si mitjançant una canonada de terrissa. Entre el material ceràmic predomina la ceràmica comuna, com ara gerres, gerretes, tenalles, olles i fogons. Les peces de luxe, ampolles, gerrets o gerretes, així com les safes o plats, poden ser vidriades per una o ambdues cares, amb decoració de traces en manganès. L’interior de les formes sol reservar-se per a temes geomètrics o florals en verd i manganès. És molt significativa la presència d’estris de terrissaire —barretes còniques i cavallets— relacionats amb peces defectuoses i inacabades i gresols que fan pensar en un taller de terrissa molt pròxim.

7a fase - Primera meitat del segle XII

L’única estructura d’aquesta fase és un mur que divideix l’espai central de l’edifici de la fase anterior, en el qual es realitza una nova pavimentació amb còdols. La ceràmica es caracteritza per la introducció de nous elements decoratius, com són la combinació de les tècniques de la corda seca parcial i l’esgrafiat, i la decoració estampillada a base de temes epigràfics o pseudoepigràfics —rosetes i creus inscrites en cercles—.

8a fase - Segona meitat del segle XII

En aquest moment es practica una gran fossa de 240 cm de profunditat que destrueix parcialment les anteriors construccions. Al seu interior es trobaren les restes de nou esquelets humans disposades desordenadament. Entre el material arqueològic associat a les restes òssies destaca la troballa de tres monedes, que han pogut ser identificades com a diners de bilió corresponents als comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV.

9a i 10a fases

Després de la conquesta cristiana sembla que aquest indret esdevingué la plaça que ha arribat fins avui.

Malgrat que es tracta d’una excavació parcial de la plaça, l’estratigrafia d’aquest jaciment és per ara una de les més completes respecte a l’ocupació urbana de la ciutat, pràcticament ininterrompuda des del segle V fins al segle XII. Els nivells especialment importants són els que pertanyen a la segona i tercera fase, entre els segles VI-VIII dC. Les estructures arquitectòniques més complexes i documentades amb més amplitud corresponen als nivells andalusins, d’una gran riquesa en testimonis materials, amb diferents refeccions i reutilitzacions d’aquest espai. Respecte a l’urbanisme, cal destacar que a partir de l’època medieval cristiana es reflecteix un canvi en la concepció urbanística de la ciutat, i aquest sector es converteix en l’espai públic que ha perdurat fins als nostres dies.