Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Necròpoli de Vilafruns (Balsareny)
Art romànic
Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat…
Sant Pere Sacelades (Tarragona)
Art romànic
L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya I seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li féu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a…
Charlie Christian
Música
Guitarrista nord-americà de jazz.
Nasqué en una família de músics, estudià diversos instruments i tocà a la banda dels seus germans El 1938 entrà a la Jeter-Pillars Band com a guitarrista En sentir Eddie Durham, pioner de la guitarra elèctrica, adoptà aquest nou instrument i destacà de seguida com un gran i innovador solista L’any següent fou contractat per Benny Goodman, que el mantingué de solista al seus sextet i big band , formacions que incloïen alguns dels músics més avantguardistes de l’època Conegut ja com el millor guitarrista del moment, fou també assidu de les jam-sessions que s’organitzaven al club Minton’s de…
Josep Picanyol
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu a Madrid el 1747.
Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…
Joseph de Torres y Martínez Bravo
Música
Mestre de capella, organista, compositor, teòric i impressor de música castellà.
La seva vida professional s’inicià com a organista i mestre dels escolans de cor de la capella reial de Madrid el 1686 el 1697 fou nomenat primer organista d’aquesta institució, i cap al 1718, mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort De les seves impressions musicals, han pervingut vint-i-sis publicacions de diversos autors i dues de pròpies les Reglas generales de acompañar 1702, 1736 i la seva versió i arranjament de l' Arte de canto llano de Francisco Montanos 1705, 1712, 1728 i 1734 Es conserven prop de 200 composicions seves, la major part de les quals pertanyen al…
Sebastián López de Velasco
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat policoral, lligada a…
inconscient col·lectiu
Psicologia
Segons C.G. Jung, inconscient comú a tots els individus, compost per arquetips, o models de conducta que pertanyen al domini de l’instint, creats a través d’experiències mil·lenàries de la humanitat.
A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia…
hagadà
Judaisme
Part del Talmud formada per prèdiques i explanacions de caire molt popular.
La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana Al segle XIII esdevingué, separat del siddur , el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint illustrat De les haggadot illuminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans l’hagadà dita de Barcelona , la Golden Haggadah , que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l' Èxode , i la Sister of the Golden…
Santa Magdalena i Santa Margarida (Castellbisbal)
Art romànic
Aquesta capella, de la qual es veien encara algunes parets mig soterrades a l’inici d’aquest segle, era situada en el bosc de Can Ribot Hi ha indicis de la seva existència per un llegat testamentan datat el 1216, pel qual hom sap que l’església, dedicada a santa Magdalena, rebé la quantitat de 6 diners Posteriorment, l’any 1331, trobem documentat sota l’advocació de santa Magdalena i santa Margarida, un monestir de monges agustinianes ubicat vora la capella, la qual degué ésser utilitzada per al culte per les mateixes religioses El monestir fou agregat el 1438 al cenobi de monges…
Santa Eulàlia de Pallejà
Art romànic
La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina