Aquesta capella, de la qual es veien encara algunes parets mig soterrades a l’inici d’aquest segle, era situada en el bosc de Can Ribot. Hi ha indicis de la seva existència per un llegat testamentan datat el 1216, pel qual hom sap que l’església, dedicada a santa Magdalena, rebé la quantitat de 6 diners.
Posteriorment, l’any 1331, trobem documentat sota l’advocació de santa Magdalena i santa Margarida, un monestir de monges agustinianes ubicat vora la capella, la qual degué ésser utilitzada per al culte per les mateixes religioses. El monestir fou agregat el 1438 al cenobi de monges de Montalegre de la ciutat de Barcelona.
L’esglesiola de Santa Magdalena consta en estat ruïnós en la visita pastoral que s’hi va fer l’any 1508; més endavant, en una altra referència del 1698, es commina un tal Pau Pregona que esmerci en la reparació de la capella setze lliures que havia recaptat per refer-la dels danys soferts pels saqueigs.