Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
titella

Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són transportats i…
Exploració del sistema nerviós del nounat
Una de les parts més importants de l’avaluació del nounat és l’examen del sistema nerviós, perquè, a més de servir per a detectar les anomalies pròpies d’aquesta part de l’organisme, indica el grau de maduresa del nadó En el moment de néixer, no es pot considerar que l’infant sigui un ésser humà completament madur, ja que encara no disposa de la capacitat de pensar la finalitat dels seus actes i és incapaç de realitzar moviments o accions voluntàries Durant els mesos següents anirà madurant i adquirirà aquestes capacitats Tanmateix, de moment es mou bàsicament per reflexos , és a dir,…
Còlit ros
El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues…
llanterna

Llanterna
Pavel Losevsky - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Petit llum de butxaca format per una capsa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.
Acostuma a projectar la llum dins un angle sòlid reduït
plomall
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica intermitent acompanyada d’un fenomen lluminós, que es manifesta a la superfície d’un cos situat en un medi gasós i sotmès a un potencial elevat.
La descàrrega, que presenta una esctructura ramificada que surt del cos, és insuficient per a la formació d’una veritable guspira
balisa
Transports
Senyal lluminós o fluorescent que hom disposa a la vora d’una carretera, o al lloc d’un accident o d’un perill, per tal d’indicar-los.
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
llum
Transports
Dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l’exterior d’un vehicle, d’un aparell, etc, emprat per a indicar-ne el funcionament, la posició, la situació, etc.
carcel
Física
Unitat de mesura de la intensitat lluminosa, i, en el sistema racionalitzat, amplitud de flux lluminós; és equivalent a 9,87 candeles (noves) i a 9,68 candeles decimals.
jerarquia digital síncrona
Estàndard per a xarxes de telecomunicacions definit l’any 1992 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), basat en la superposició de senyals multiplexats sobre el raig lluminós d’una fibra.
La seva aplicació principal és en xarxes de fibra òptica El suporten les xarxes SONET, que permet arribar a velocitats de 155 Mbps També hi ha definicions de la normativa per canals ràdio, menys utilitzades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina