Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
Óscar Nicanor Duarte Frutos
Política
Polític paraguaià.
Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal Suprem, li…
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès.
Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva…
Francesc de Paula Miró-Sans i Casacuberta
Esport general
Dirigent esportiu.
Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde,…
,
Restes d’una construcció (Cantallops)
Art romànic
Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi…
Jerome David Salinger
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat…
Sam Rivers
Música
Saxo tenor i soprano, flautista, pianista i compositor de jazz nord-americà, de nom Samuel Carthorne Rivers.
Nascut en una família de tradició musical, aprengué a tocar diversos instruments Després de tres anys a la marina, estudià al conservatori i a la Universitat de Boston, ciutat on desenvolupà una intensa activitat professional A l’inici dels anys seixanta començà a desenvolupar un estil propi i marcat caràcter experimental que el portà a una breu collaboració amb Miles Davis 1964 El 1965, els àlbums Fuchsia Swing Song i Contours per a Blue Note , com també les collaboracions amb altres músics d’aquest segell, l’establiren com una referència del jazz d’avantguarda Els anys setanta…
Sofija Asgatovna Gubajdulina

Sofija Asgatovna Gubajdulina
© Lucerne Festival / Peter Fischli
Música
Compositora tatarorussa.
Una de les creadores més importants de la segona meitat del segle XX Estudià al conservatori de Kazan primer i després al de Moscou El 1975 fundà el grup Astrea, amb el qual realitzà una interessant tasca d’investigació musical amb instruments del folklore caucàsic i de l’Àsia central Oberta igualment a la música occidental, es donà a conèixer internacionalment a la dècada dels vuitanta amb la interpretació que feu Gidon Kremer del seu concert per a violí Offertorium La seva música es caracteritza per una profunda religiositat i un marcat simbolisme Del seu catàleg poden…
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui…
esquema de coneixement
Pedagogia
Psicologia
Estructuració mental d’un aprenentatge.
Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement, com més…
metre
Literatura
Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.
En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina