Resultats de la cerca

Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al costat del…

Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…

La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la fluïdesa…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement…

Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per…

Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una

Fou un procediment molt utilitzat durant el Renaixement i el Barroc per a realitzar variacions melòdiques, que tant podien ser escrites com improvisades Els exemples més clars d’aquest tipus d’escriptura es poden trobar a Espanya, en les gloses i diferencias segle XVI, i a Anglaterra, en les divisions segles XVII i XVIII

A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements romàntics,…

Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…