Resultats de la cerca

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Fou colonitzada pels romans el 50 aC i esdevingué bisbat al segle IV Carlemany l’elevà a seu arquebisbal el 785 i el 1815 entrà a formar part de Prússia La història musical de Colònia és llarga, ja que ha estat un centre cultural important des de l’època romana Es conserva una quantitat notable d’escrits teòrics sobre música, entre els quals hi ha un tractat anònim del segle X titulat De organo i alguns exemplars de De institutione musica , de Severí Boeci, i de Theoria , de Johannes de Grocheo També han arribat nombrosos reculls de cant gregorià El 1338 es creà la universitat, una de les més…

Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…

De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…

Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

Continuació de la Reial Companyia de Fils i Teixits de Cotó  1771, successivament ampliada rebé els noms de Comissió de Fàbriques de Fils, Teixits i Estampats de Catalunya, Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció Nacional, Institut de Foment del Treball Nacional i, a partir del 1889, Foment del Treball Nacional, any que incorporà el Foment de la Producció Espanyola El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional , que aparegué a partir del 1892 el 1942 adoptà el nom d’ Información Económica , el 1943 recobrà el nom primitiu i el 1970…

El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…