Resultats de la cerca

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…

El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el  Manifest groc i el…

És visible sempre

A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu…

Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…