Resultats de la cerca

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou…

Fou metge del capítol de Tarragona Refugiat a Mallorca durant la Guerra del Francès, hi publicà diversos opuscles sobre qüestions polítiques i militars en contra dels afrancesats 1811-12 El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal, “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554 Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino , el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques organització de la biblioteca d’El Escorial i escriví moltes obres comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum 1563, que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions…

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als…

Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de…

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973