Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
tubulina
Bioquímica
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular.
És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l’ATP Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10 000 daltons
identificador InChi
Química
Identificador de substàncies químiques desenvolupat sota el projecte ‘‘IUPAC Projecte 2000-025-1-800’’ durant el període 2000-04.
L’algorisme i el codi no són de propietat i poden ser utilitzats en les fonts de dades impreses i electròniques, la qual cosa proporciona una forma estàndard i llegible de codificar la informació molecular per facilitar la cerca d’informació en bases de dades
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom
crioglobulina
Biologia
Nom genèric de les globulines sèriques que es precipiten espontàniament a temperatures per dessota de 37°C, i que es tornen a dissoldre a temperatures superiors.
La precipitació de les crioglobulines produeix alteracions lligades a les baixes temperatures Les crioglobulines tenen un pes molecular alt de 180 000 a 900 000 daltons En l’home, solen anar associades a un estat patològic, per bé que no són específiques de cap malaltia concreta
somatotropina
Bioquímica
Hormona de natura peptídica, constituïda per una cadena no ramificada de 188 aminoàcids i secretada per l’adenohipòfisi.
El seu pes molecular és 45 000 Té efectes anabolitzants i afavoreix el creixement ossi, la qual cosa influeix decisivament en el creixement de l’estatura de l’individu És coneguda també com a hormona del creixement És, en part, d’acció oposada a la de la insulina
ARNds
Biologia
ARN de doble cadena, implicat en el procés d’interferència de l’ARN.
Pot estar codificat en el genoma i, per tant, pot ésser produït per la mateixa cèllula, formant part de la maquinària molecular de regulació de l’expressió gènica, o bé pot ésser incorporat des de l’exterior, com per exemple durant una infecció vírica o per manipulació humana
John Cowdery Kendrew
Química
Químic britànic.
Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz
Gerhart Drews
Biologia
Microbiòleg.
Feu investigacions sobre l’estructura i la funció dels cromatòfors bacterians, sobre la síntesi de la bacterioclorofilla i sobre la ultraestructura i la fotosíntesi dels procariotes Publicà Molecular Plant Virology 2004 i l’autobiografia Reflektionen eines Biologen auf seine Zeit ‘Reflexions d’un biòleg sobre la seva època’, 2002
biohidrogen
Ecologia
Hidrogen obtingut per mitjà de processos biològics, principalment per a ésser usat com a font d’energia.
L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina