Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
Pacomi
Cristianisme
Monjo egipci, iniciador del cenobitisme.
De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les Prescripcions i…
Arnau
Cristianisme
Monjo del monestir de Ripoll.
Fou collaborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda Oliva li'n cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba
Amand
Cristianisme
Monjo de Yeu i bisbe.
Consagrat el 630 però sense diòcesi, tanmateix, el 646 sembla que fixà la seva seu a Tongeren-Maastricht, bé que per pocs anys Fou l’evangelitzador de Bèlgica i el propagador del monacat tant a la Gàllia com als països nòrdics La seva festa se celebra el 6 de febrer
Evagri Pòntic
Cristianisme
Monjo, místic i teòleg grec.
Defensà les doctrines d’ Orígenes Les seves obres, perdudes en l’original grec, foren traduïdes al llatí, al siríac, a l’armeni, a l’àrab i a l’etiòpic Les més importants són Antirrheticus, Monachos i Capita gnostica
Cassiodor
Història
Literatura
Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la…
Joan Cassià
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor llatí cristià.
S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet
Epifani de Salamina
Cristianisme
Monjo i bisbe de Salamina.
Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme
Lesmes Reventós
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Monjo benedictí, arxiver i escriptor.
Professà a Montserrat 1681 i fou prior i arxiver del monestir Redactà una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat , que, segons Torres i Amat, fou publicada, i deixà manuscrits, una història dels priors, abats i homes illustres de Montserrat i una relació dels benefactors del monestir, en castellà
,
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina