Resultats de la cerca

Els expedicionaris de Magalhães 1521 hi observaren molts instruments musicals autòctons, especialment del tipus de la flauta i de percussió, bé que també n'hi havia de corda La música es basava en escales tetratòniques o hexatòniques, i era més rítmica que melòdica L’activitat musical principal eren les danses rituals, religioses o bé civils, com la kalinga dansa nupcial Moltes han perdurat fins avui sense gaires modificacions les illes del nord, però, han rebut més influència occidental a Mindanao hi ha més influx de la Xina i d’Indonèsia La colonització castellana hi afavorí la…

Cursà estudis musicals al monestir de Montserrat Més tard, amb bons coneixements musicals, fou fagot de I'orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona El 1865 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires S'hi incorporà a I'orquestra del Teatro Argentino Posteriorment, rebé, el 1873, el nomenament d’organista de la catedral metropolitana Després es traslladà a Córdoba, on fins el 1883 es dedicà preferentment a la docència, a Córdoba, a més de dirigir cors escolars Retornà a a Buenos Aires, on, fins que va morir, exercí d’organista de l’església matriu…

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de…

Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i…

Autor de musicals molt reeixits, com Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat 1968, Jesus Christ Superstar 1970, Evita 1976, Cats 1981, sobre poemes de TS Eliot, Starlight Express 1984, Phantom of the Opera 1986, Aspects of Love 1989 o Sunset Boulevard 1993 Ha conreat altres gèneres en obres com Variations 1978, per a violoncel i conjunt de jazz , o Rèquiem , per a cor i orquestra i solistes 1984 Els seus darrers projectes inclouen el musical Whistle Down with the Wind i la versió teatral d' A Star is Born Repetidament guardonat, ha obtingut quatre Premis Tonny, tres Grammy…

Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte…

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva obra meresqué…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de Madrid de mis…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Manuel Penella i Raga, compositor i director del Conservatori de València Més tard estudià composició amb S Giner i violí amb A Goñi Exercí el càrrec d’organista de Sant Nicolau de València durant un cert temps i en aquesta època estrenà la sarsuela La fiesta del pueblo Aquesta fou seguida de prop de vuitanta obres escèniques més, entre sarsueles, comèdies musicals i revistes Entre les més destacades hi ha la sarsuela El gato montés 1916, el pasdoble de la qual obtingué èxit internacional a partir de l’estrena de l’obra a…

Cantant afeccionat, es dedicà professionalment al cant per consell de S Koussevitzky Estudià a Filadèlfia i, més tard, al Conservatori de Berkshire 1942 Debutà a Hollywood el 1945 amb Madama Butterfly , que després cantà a Nova Orleans El 1947 fundà el Bel Canto Trio amb G London i F Yeend, amb els quals cantà diversos fragments d’opereta i de musicals Protagonitzà algunes pellícules musicals, entre les quals The great Caruso R Thorpe 1951, que el feu famós internacionalment, The Seven Hills of Rome R Rowland 1957 i For the first time R Maté 1959 El 1956 es traslladà…