Resultats de la cerca

Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció,…

L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i antiimperialista, acusà…

Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…

El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre Català de…

Doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història medieval L’any 1993, i fins a la seva jubilació el 2015, fou professor a la Universitat Pompeu Fabra Considerat un dels principals referents i coneixedors de la història medieval de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans, fou un dels impulsors de la collecció  Catalunya Carolíngia , obra que recopila milers de documents catalans anteriors a l’any 1000, iniciada per Ramon d’Abadal el 1920 Publicà Els orígens històrics 1977, amb M Aventín  El procés nacional de Catalunya segles VIII-IX 1981 el volum Dels orígens a 1714…

Hereva del que havia estat la Crida  fins a la seva dissolució el 1993, treballa per la normalització de la llengua catalana Davant els reptes de la construcció europea, considera que cal enfortir la personalitat del poble català, atès que la llengua és un element bàsic de la identitat collectiva Defensa la immersió lingüística davant les ofensives mediàtiques i judicials, i ha organitzat campanyes per a la difusió del català entre immigrants Ofereix un marc per a intercanviar opinions, campanyes, projectes, actes culturals i esportius, entre d’altres Entre aquestes iniciatives destaca el…

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de…

Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren com a resultat…

Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X 1872 i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, en la qual impulsà la secció topograficopintoresca Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya 1878 Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’ Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya 1878, amb fotogravats segons els procediments introduïts per H Mariezcurrena, on publicà fotografies i articles, que…