Resultats de la cerca

Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…

A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost…

Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…

Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els…

El seu primer llibre de poesia, Poetical Sketches 1783, mostrà la influència de Shakespeare, de Chatterton i dels romanços populars La majoria dels seus poemes daten d’abans del 1804, i tota l’obra madura fou concebuda com una combinació íntima de text i d’illustracions Les poesies líriques són agrupades en dos volums, Songs of Innocence 1789 i Songs of Experience 1794 La simplicitat d’aquestes poesies és enganyadora llur espontaneïtat aparent encobreix una filosofia complexa i molt personal, influïda pel platonisme i per la teologia d’Emanuel Swedenborg La seva tendència visionària,…

Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les…

Els seu valor és donat per la fórmula F C = m a C , on l’acceleració de Coriolis acceleració de Coriolis

Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…