Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Josep Maria Rosal i d’Argullol
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,
Josep Tomàs i Cabot
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986, L’últim experiment 1994, Deu visites al company absent 1997, Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002, Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…
,
Marisol
Cinematografia
Música
Nom artístic de l’actriu i cantant andalusa Josefa Flores González, també coneguda per Pepa Flores.
Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films Cabriola 1965, de Mel Ferrer Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i Los días…
Elena Poniatowska

Elena Poniatowska
© Fundación Elena Poniatowska
Literatura
Periodista i narradora mexicana d’origen polonès i nascuda a França.
De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els…
Joaquim Marco i Revilla
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983, El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004 2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino , Ínsula ,…
,
Ricard Gascon i Ferré
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa realitzà Don…
Jaume Deu i Casas
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual collaborà en gairebé…
El espontáneo
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ocean Films Madrid, As Films Madrid ARGUMENT JGrau, EDe Santis GUIÓ JGrau, EDe Santis, Víctor Andrés Catena FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Juan Alberto Soler, Vicente Criado decorats MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Eduardo Fernández INTERPRETACIÓ Luis Ferrín Paco, Anabel Jordá la noia, Fernando Rey el pintor ric, Laly Soldevila una turista, Paco Camino, Curro Ortuño, Jesús Álvarez, Ana María Noé la mare ESTRENA Barcelona, 04081964, Madrid, 07091964 Sinopsi Després de ser…
Jorge Edwards
Literatura
Escriptor xilè.
Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes El patio 1952,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina