Resultats de la cerca

N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior…

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…

Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una…

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del…

Es diu que l’acord es troba en estat fonamental quan la fonamental n’és la nota més greu, i es parla d’acord invertit quan no ho és, considerant estats diferents cadascuna de les inversions L’estat de l’acord no altera, en principi, la seva identitat, però sí que ho fa amb la seva estabilitat Es considera que l’acord en estat fonamental és molt més estable que l’acord invertit La 1a inversió o acord de sexta es dona quan la nota més greu és la 3a de l’acord, la 2a inversió o acord de sexta i quarta quan el baix és la 5a, i la 3a inversió o acord de segona quan el…