Resultats de la cerca

La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà…

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic,…

Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició manuscrita i…

Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les…

Aquestes acostumen a procedir per graus conjunts, si bé les dues primeres poden estar separades per una distància de 3a o superior Les grafies mitjançant les quals es representa són diverses, i la més comuna és la que consta de dos punctum seguits d’una virga també s’indica mitjançant un punctum o una virga precedida o seguida d’un podatus Bibliografia Complement bibliogràfic Moll i Roqueta, Jaume Un scandicus de significación melódica en la notación visigótico-mozárabe

Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del…

El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors

Aquesta rellevància sol ser producte de diverses variables que actuen a la vegada, sumant o contrarestant les seves forces Els principals tipus d’accent produïts per aquests factors són els accents dinàmic, rítmic, agògic, tònic, harmònic i mètric L’accent dinàmic es produeix quan la nota o l’acord tenen més intensitat sonora que els del seu context immediat Els accents dinàmics poden ser demanats pel compositor amb diversos signes gràfics o amb expressions completes o abreujades -el signe > o les indicacions sforzando , abreujat sfz , o similars- L’accent rítmic es dona quan el valor de…