Resultats de la cerca
Es mostren 2087 resultats
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
Umbriel
Astronomia
Segon satèl·lit d’Urà, descobert per W.Lassell el 24 d’octubre de 1851.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8
Tetis

Tetis fotografiat per l’astronau Cassini (maig del 2012)
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista rus, d’origen alemany.
Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles
Petrell de Bulwer
Les localitats més properes on nia el petrell de Bulwer Bulweria bulwerii són les Açores, Madeira, les Canàries i Cabo Verde Solament existeix una observació al nostre litoral, a la gola del riu Tordera, de, com a mínim, 14 exemplars volant en direcció N, no gaire lluny de la costa, el 290484 A la Mediterrània ja havia estat citat anteriorment com a espècie excepcional o de presència accidental, a les costes de Còrsega i Itàlia Darrerament, s’observà un exemplar a les costes de Màlaga cap al començament de febrer de 1981
pleocroisme
Mineralogia i petrografia
Canvi de color que hom observa en un mineral examinat a través d’un microscopi polaritzador, quan fa girar la platina.
Aquesta observació ha d’ésser feta amb el polaritzador intercalat, però sense l’analitzador Aquest fenomen és provocat per la diferència d’absorció entre els dos raigs de llum, l’ordinari i l’extraordinari, que es produeixen en tot medi anisòtrop quan hi incideix un feix de llum
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
micròmetre
Física
Instrument per a mesurar longituds petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.
Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina