Resultats de la cerca

Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…

Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat…

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig  Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990,  Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…

Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa  continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1913, i es graduà en filosofia i teologia a Valkenburg Holanda, el 1928, i en història a Munic 1932 Ensenyà història eclesiàstica i patrística a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès Publicà un gran nombre de treballs a Estudios Eclesiásticos , Razón y Fe , Archivum Historicum Societatis , Admarticensis , etc, en miscellànies i obres collectives, etc És autor, entre d’altres, dels llibres Die Jesuitenfrage in Spanien 1931, Die spanischen Inquisition und die ‘Alumbrados’ 1506-1667 1934, Bulario de la…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València el 1974, on es doctorà el 1976, després d’una estada a la Universitat d’Alcalà d’Henares tornà a la UV el 1990 Hi ha ocupat diverses responsabilitats de gestió, com la de degà de la Facultat de Medicina i Odontologia i vicerector d’Investigació i Política Científica El 2010 fou escollit rector de la Universitat de València