Resultats de la cerca

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de Cartas 1822-23 en…

Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació 1939-63 Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca 1935, Devoción de Mallorca a la Asunción 1950, Los santuarios marianos de Mallorca 1968, Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent 1975, Història de Porreres 1977 i 1979, en dos volums, el primer amb Ramon Rosselló, les biografies del P Jaume Rosselló 1942 i de Miquel Maura i Montaner 1977, i l’edició del Libre del monestir de senta Margarida en la ciutat de…

Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de Penyafort i el…

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…

Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…

Sorgí de la iniciativa del Bloc Obrer i Camperol en formaren part el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires, bé que aquesta se'n separà després La CNT i el Partit Comunista d’Espanya quedaren al marge Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT s’hi adherí Pel setembre d’aquest any el Partit Comunista, que l’havia atacada inicialment, decidí de participar-hi L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a Astúries i…

Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de…

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d’Ormuz En…