Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
coraller | corallera
Història
Mercader de corall.
Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet
baster | bastera
Oficis manuals
Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.
A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena
calderer | calderera
Oficis manuals
Persona que fa calderes o que en ven.
Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
vidrier | vidriera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica objectes de vidre.
El treball del vidre a Barcelona estigué reglamentat per disposicions municipals des del 1324 El 1455 esparters i vidriers integraren plegats la confraria de Sant Bernadí de Siena, tot conservant la seva autonomia professional La fabricació d’objectes de vidre experimentà una forta davallada vers el 1490 i un moviment d’expansió al s XVI El 1595 els vidriers se separaren dels esparters i formaren una nova confraria, posada sota l’advocació de sant Miquel El gremi de vidriers obtingué ordinacions pròpies en 1659-64, i les conservà vigents fins al moment d’ensulsiada del règim…
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions
Jordi d’Àustria
Cristianisme
Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57).
Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja
Archivo del Reino de Aragón
Dipòsit establert a Saragossa per reunir la documentació de l’antic Regne d’Aragó.
Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-…
Pere-Jordi Bassegoda i Musté

Pere-Jordi Bassegoda i Musté
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Poeta, traductor i arquitecte.
Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina