Resultats de la cerca

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma…

Té una massa de 1397,6 × 10 -30 kg, una vida mitjana de l’ordre dels 10 -30 s, una càrrega elèctrica nulla i spin igual a 1 Segons el model dels quarks, la fórmula del mesó ω és dd

El bosó de Higgs, finalment Presentació de la descoberta d'una nova partícula amb relació al bosó de Higgs © CERN / CMS Collaboration En el camp de la física, la notícia que sens dubte ha omplert més pàgines de diaris i blocs, i més minuts de televisió, va ser la detecció d'una nova partícula al Gran Collisionador d'Hadrons LHC del Laboratori Europeu de Física Nuclear CERN de Ginebra Les dades recollides durant el 2011 i la primera meitat del 2012 van ser anunciades, enmig d'una gran expectació, mitjançant una conferència científica conjunta dels experiments ATLAS i…

El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima, anomenada càrrega…

Els cosmidis poden autoreplicar-se perquè estan construïts a partir d’un plasmidi que conté un fragment de ADN del bacteriòfag Lambda que codifica la seqüència del punt de reconeixement denominat regió cos , d’aquí el seu nom del sistema d’empaquetament de l’esmentat bacteriòfag