Resultats de la cerca

L’hormona mineralocorticoide predominant és l’aldosterona, i la seva acció de promoure la reabsorció de sodi a la nefrona provoca hipopotassèmia i hipertensió arterial Secundàriament a la hipopotassèmia es desenvolupa una astènia muscular profunda que, en graus extrems, pot arribar a parèsies i fins i tot provocar tetània Quan l’etiologia és un tumor secretor o una hiperplàsia de l’escorça suprarenal l’únic tractament definitiu és la cirurgia Algunes malalties que cursen amb pèrdua d’aigua o sodèmia baixa indueixen el sistema regulador hormonal i nerviós a estimular l’estalvi d’aigua i de…

Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta Brisseau i el procediment per a extirpar-la L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi Helmholtz, com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat la figura capdavantera de Josep A…

És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran de la desfeta…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39, president de la Societat Catalana de Biologia 1963-67, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1965 i president de l’Institut d’Estudis Catalans 1974-78 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals…

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes La independencia Médica  1896 i la Revista Frenopática Barcelonesa  …

Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941 Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona 1941-51 President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la Federació…