Resultats de la cerca

El castell de Barberà fou llegat l’any 1005 per Guitart a la seu de Barcelona i a l’església de Sant Miquel d’aquella ciutat Un any després el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda completen la donació, i en el document corresponent no sols esmenten el castell sinó també les esglésies que hi ha fundades És evident que una d’elles devia ser la del castell dedicada a santa Coloma Amb aquesta titularitat concreta surt esmentada l’any 1067 en el testament de Bonfill Odesind, jurat precisament en el seu altar A partir d’aquesta data són freqüents les referències que en trobem en els…

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys de l’…

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450 aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda capella de Sant Joan, que devia ésser la del castell…

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil barroc fou…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…

L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del…

A Espanya, el 2008, hi hagué 1 929 accidents mortals a la carretera, amb 2 181 víctimes mortals durant les 24 hores i 866 ferits greus, segons dades de la DGT En el quinquenni 2003-08, s’observà una marcada disminució del nombre d’accidents mortals 44% menys, de víctimes mortals 45,9% menys i de ferits greus 58,3% menys Així, d’onze morts diaris de mitjana el 2003 es passà a sis morts el 2008 A Catalunya, aquest mateix any, hi hagué 251 accidents mortals el 44,5% menys que el 2003 —452— amb 287 víctimes mortals el 43,9% menys que el 2003 —512—, segons dades de la DGT Pel que fa al tipus d’…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de…

Fracassà en el seu matrimoni amb Catalina de Espinosa, sofrí presó per deutes i es traslladà a Madrid, on residí des del 1586 fins al 1601 El 1599 aparegué la primera part del Guzmán de Alfarache , novella picaresca que obtingué ressò immediat i nombroses edicions, bé que, editada sovint sense el seu permís, no li permeté de situar-se econòmicament Implicat en negocis poc clars, contrets nous deutes, i després de sofrir novament presó, retornà a Sevilla El 1602 aparegué una segona part, apòcrifa, del Guzmán , obra del valencià Joan Martí, i el 1604 Alemán en publicà l’autèntica,…