Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Lilian Harvey
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu britànica Lilian Muriel Helen Pape.
A Alemanya protagonitzà comèdies sentimentals Der Fluch , ‘La maledicció’, 1923 Amb el sonor augmentà la seva popularitat, gràcies al seu domini del francès i l’alemany, que li permeté interpretar dues i tres versions del mateix títol Liebeswalzer , ‘El vals de l’amor’, de W Thiele, 1930 Der Kongreß tanzt , ‘El congrés dansa’, 1931, d’E Charrell Ein blonder Traum , ‘Un somni ros’, 1932, de P Martin, etc El 1939 emigrà a França i posteriorment als EUA Des del 1943 treballà només per al teatre
Johann Carl Gottfried Loewe
Música
Compositor alemany.
Estudià a Halle i entre els anys 1820 i 1846 s’establí a Stettin, on fou professor de música, organista, director i cantor a la Jacobikirche Fou també director als festivals de Magúncia i Düsseldorf 1820-66 D’entre la seva producció destaquen les balades per a veu i piano, forma musical que contribuí a desenvolupar amb composicions com Erlkönig, Heinrich der Vogler o Tom der Reimer , algunes de les quals assoliren una notable popularitat Escrigué també oratoris, cantates i peces per a piano
Tristany
Protagonista, juntament amb Isolda, de la llegenda medieval, possiblement d’origen cèltic, que narra els tràgics amors d’aquest personatge i d’Isolda, esposa del seu oncle, el rei Marc de Cornualla.
El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes el text del qual s’ha perdut i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per RAramon i Serra
Antoni Ferrer i Codina

Antoni Ferrer i Codina
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Dramaturg i periodista.
Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya
Dietrich Nikolaus Winkel
Música
Constructor alemany d’instruments.
Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics
Pere Mercader i Andreu
Música
Compositor català.
Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
Strauss
Música
Família austríaca de músics.
Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena
air de cour
Música
Literalment ’cançó de cort', terme usat a França entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII per a designar la cançó profana cantada a la cort.
De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
