Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
Alessandro Pertini

Alessandro Pertini
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici
Los Dos Reinos
Periodisme
Periòdic fundat a València el 16 d’agost de 1864 per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa.
A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política
Pio de Pietrelcina

Pio de Pietrelcina
Cristianisme
Sacerdot italià de l’orde dels frares menors caputxins.
De nom Francesco Forgione, visqué a San Giovanni Rotondo, on fundà, el 1956, la Casa Soleivo della Sofferenza Les més de dues-centes biografies que s’han escrit sobre la seva vida expliquen que s’hi produïren fets excepcionals, com ara estigmes o miracles, que li donaren una gran popularitat El 1999 fou beatificat per Joan Pau II a Roma i l’any 2002 fou canonitzat El 2004 hom inaugurà a San Giovanni Rotondo un temple dedicat al seu culte L’església, la segona més gran del món, és obra de Renzo Piano
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
Xavier Escribà Vergés i Núñez de Aro
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del segle XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del segle XII.
Té 1743 octosíllabs apariats els primers 1579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912 Bibliografia Cantavella, R en premsa ed s d “Facet”, ço és, libre de cortesia Barcelona, Barcino Ziino, F 1995 “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo Pisa, Edizioni ETS
,
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
Dietrich Nikolaus Winkel
Música
Constructor alemany d’instruments.
Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics
Strauss
Música
Família austríaca de músics.
Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
