Resultats de la cerca

El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos  1907-13, Estudios Franciscanos  1912-22, Estudis Franciscans  1923-36 i Estudios Franciscanos  des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums

Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria

L’expressió teòrica és g = g e 1 + 5ω 2 a /2 g e - e sin 2 φ, on g e és el valor de la gravetat a l’equador, a és el semieix major equatorial de l’ellipsoide de referència, e és la seva ellipticitat i w és la velocitat angular de la Terra El valor numèric és donat per l’expressió g = 978,049 1-0,0052884 sin 2 φ, on hom ha pres com a ellipsoide de referència un d’aplatament 1/297

També és conegut com AVC Advanced Video Codec , MPEG-4 part 10, o JVT Joint Video Team Se’l considera el successor del codec MPEG-2, i com a tal ha pres el seu relleu en els diferents àmbits d’aplicació serveis d’streaming a Internet, TV digital, i videoconferència Per exemple, una transmissió de TV digital que amb MPEG-2 podria generar una taxa de 4 Mbit/s, amb H264 podria codificar-se amb uns 2 Mbit/s sense diferències apreciables de qualitat

Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica

El 1807 ingressà a l’Escuela de Artillería, de Segòvia Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal Pres, fou dut a França 1812, però pogué fugir a Londres Ascendit a coronel 1815, fou governador del castell de Roses 1832-39 i lluità contra els carlins Fou també governador d’Eivissa 1839-40 i cap del quarter general de l’exèrcit de Catalunya Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general 1843 El 1857 es retirà a Mallorca

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf