Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Thysdrus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada a 65 km de Susa i a 40 km de la mar, on actualment s’alça la ciutat d’ El-Djem El lloc, ocupat i fortificat des del segle III aC, esdevingué municipi al final del segle I aC, i colònia sota l’emperador Marc Aureli Còmmode Durant l’Alt Imperi fou el centre de la producció i comercialització de l’oli de la zona i s’enriquí i cresqué extraordinàriament la ciutat cobria una superfície de 150 ha Aquesta esplendor es manifesta en la presència de luxoses residències privades i de grans edificacions públiques, entre les quals destaquen el circ i l’ amfiteatre el segon més…
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “…
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és…
cartell de deseiximents
Història
Dret
Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.
Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no…
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa interna permeti l’accés…
voluntariat
Dret
Fet de treballar com a voluntari en un treball social concret.
El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació…
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’església de San…
Eugeni Sallent i Garriga
.jpg)
Eugeni Sallent i Garriga
© RAC1
Periodisme
Informàtic i executiu.
Llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en direcció d’empreses per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, en 1994-95 fou consultor en sistemes d’informació del Centre Informàtic de la Generalitat, i del 1995 al 1999 fou gerent del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Director des d’aquest any de Radiocat XXI, empresa del Grup Godó que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, el 2010 fou nomenat president de la productora de televisió Nova Veranda Del 2003 al 2010 presidí també l’Associació Catalana de Ràdio ACR, formada per les emissores comercials …
Foment d’Obres i Construccions
Societat constituïda el 1900 sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós 1902, de Sant Feliu de Guíxols 1904 i de Castelló de la Plana 1909, clavegueres de Barcelona 1906, l’estació de França, de Barcelona 1924, etc El 1937 fou collectivitzada Actualment es dedica a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà neteja pública, irrigació i recollida d’escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d’ajuntaments catalans —el de Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina