Resultats de la cerca

Graduat per l’Escola d’Art Dramàtic de Teheran, posteriorment es diplomà en direcció teatral per la Universitat Tarbiat Modares Autor de telefilms i sèries per a la televisió pública iraniana, fou guionista d’ Ertefa’e Past ‘Cims baixos’, el film d’Ebrahim Hatamikia que guanyà l’Oscar a la pellícula de parla no anglesa el 2002 Debutà com a director amb Raghs dar ghobar ‘Ballant sota la pols’, 2003, on ja evidencia l’interès per la problemàtica social que marca tota la seva producció Els títols posteriors l’han convertit en un dels cineastes iranians amb més projecció internacional Shah-re…

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…

A 16 anys abandonà l’escola i començà a guanyar-se la vida en feines diverses Combatent i ferit a la guerra de Corea, fou condecorat S’inicià en el cinema com a extra i en feines auxiliars de rodatge Debutà com a secundari el 1956 en The Girl He Left Behind , de David Butler, i l’any següent obtingué el seu primer paper protagonista en la telesèrie Maverick , en la qual actuà fins el 1962 i que li donà popularitat, reforçada posteriorment en altres sèries, sobretot Nichols 1971–1972 i The Rockford Files 1974-1980  En el cinema, els anys seixanta i a l'inici dels setanta protagonitzà sobretot…

Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…

Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb  Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977,  La femme gelée 1981,  La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984,  Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019,  Passion simple 1992, …

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…

Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel de l’Orquestra de…

El 1970, moment en què adoptà la denominació Orquestra Simfònica de Tenerife, passà a dependre de l’Ajuntament de Santa Cruz i del Patronat de l’Orquestra Simfònica de Tenerife i Banda de Música El 1981 se’n feu càrrec el Cabildo Insular de Tenerife mitjançant la creació del Patronat Insular de Música El primer director fou Santiago Sabina, que hi estigué al capdavant entre el 1935 i el 1966 El succeïren A León Villaverde 1966-69 i A Alfonso 1969-85 Amb l’arribada d’E Colomer 1985-86 i Víctor Pablo Pérez, director titular i artístic des del 1986, la Simfònica de Tenerife experimentà una…

S’inicià al Club Natació Banyoles, on practicà natació, piragüisme i salvament i socorrisme Aconseguí diversos premis en el Campionat de Catalunya i d’Espanya de salvament El 2008 fou subcampiona d’Espanya i medalla de bronze per equips en el Campionat d’Europa júnior, competició en què aconseguí la medalla d’or en 200 m supersocorrista Participà en competicions com la German Cup i el trofeu internacional Cáceres 2016 També fou campiona de Catalunya d’aquatló 2009 Posteriorment s’interessà pel triatló i formà part del Club Triatló Costa de Barcelona-Maresme i del Club Triatló Vilanova Al cap…

Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un referent mundial…