Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
Castell de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer— Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger…
Sant Jaume de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080 La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d…
Sant Pere de Savallà del Comtat
Art romànic
Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva…
Guifré de Foixà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…
Calendari de vaccinacions
Patologia humana
Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas…
El que cal saber de la fibrosi pulmonar
Patologia humana
La fibrosi pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per un engruiximent de les parets alveolars, la qual cosa redueix l’elasticitat del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació de diverses malalties pulmonars com la silicosi, l’asbestosi, el pulmó de granger, el pulmó de criador de coloms o d’ocells o la sarcoïdosi També es pot originar per la inhalació o bé la ingestió de diverses substàncies tòxiques, com l’àcid clorhídric o l’àcid sulfúric La fibrosi pulmonar és un dels trastorns que es…
El que cal saber de l’èntero-colitis alimentària aguda
Patologia humana
És anomenada èntero-colitis alimentària aguda la inflamació de l’intestí prim i de l’intestí gros que es produeix després de la ingestió d’aliments en estat de descomposició o contaminats i que es manifesta bàsicament amb diarrea Aquest trastorn, que sol afectar nodrissons, infants, persones que es troben de viatge o persones grans, remet habitualment al cap d’uns quants dies, per bé que en general requereix un parell de dies de repòs i dieta absoluta En els nodrissons, infants i persones debilitades en general, les diarrees greus poden comportar un estat de deshidratació, o fins i tot un…
El que cal saber de la malaltia coronària
Patologia humana
La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de collagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació…
j
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Desena lletra de l’alfabet català, anomenada jota [pl jotes].
La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina