L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles. El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer—. Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi. En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger. Aquest, en el seu primer testament, atorgat l’any 1158, llegava a la seva filla Ermessenda, entre altres béns, tot el que posseïa a la fortalesa. En un segon testament de l’any 1165, el mateix cavaller feia deixa a l’abadia d’Àger de la meitat del delme del castell, és a dir, li atorgava la mateixa cessió que el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera havia fet al cenobi d’Àger trenta anys abans.
Una referència documental de la darreria del segle XII indica que el 1187 Ponç Guerau III de Cabrera es comprometé amb el comte Ermengol VIII d’Urgell, cunyat seu, a observar i fer observar als castlans de diversos castells la pau i treva decretada; entre els castells figura el de Blancafort.
El poble de Blancafort i també el seu castell eren senyorejats, el 1450, per Berenguer de Santgenís, donzell, la descendència del qual continuà mantenint el domini del lloc fins a la desamortització del segle XIX.
Actualment, quan les restes de l’antic poble de Blancafort emergeixen, s’endevina un munt d’enderrocs amb alguns carreus ben tallats que semblen procedir del vell castell.