- La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac. Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi.
- La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de col·lagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma. Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació de l’aterosclerosi.
- La formació i el desenvolupament posterior de les plaques d’ateroma en les artèries coronàries, o aterosclerosi coronària, constitueix un procés relativament normal. Tanmateix, però, diverses circumstàncies, considerades factors de risc coronari, en potencien el creixement i predisposen a l’aparició i l’evolució de la malaltia coronària. Entre aquests factors, els més importants i controlables són la hipertensió arterial, el tabaquisme, l’augment de la concentració de colesterol en la sang, el sedentarísme, la diabetis mellitus i l’obesitat.
- Quan l’alteració és pronunciada es presenten diversos símptomes o complicacions com ara angina de pit, infart de miocardi o aturada cardíaca. Aquests dos darrers, en concret, constitueixen una de les causes principals de mort als països industrialitzats.
- L’angina de pit és un dolor localitzat a la cara anterior del tòrax, que es pot irradiar cap als braços, les espatlles, l’esquena i la mandíbula. En general s’acompanya d’una sensació d’opressió i cremor, i es manifesta en moments d’esforç físic, especialment si hom en fa després dels àpats i amb una temperatura ambiental baixa. Aquest dolor sol desaparèixer al cap de 10 minuts, però tendeix a repetir-se i, en els casos més greus, també es pot presentar en repòs. En general, el dolor es calma després de l’administració de nitroglicerina.
- L’infart de miocardi consisteix en la mort o necrosi d’un sector determinat d’aquest teixit, causada per l’obstrucció sobtada d’una artèria coronària. En general, aquesta obstrucció és deguda a la formació d’un coàgul sanguini a l’interior d’una d’aquestes artèries, o trombosi coronària.
- L’infart de miocardi se sol manifestar amb un dolor semblant al de l’angina de pit, però molt més intens i prolongat. Tanmateix, de vegades és asimptomàtíc o bé es manifesta amb d’altres símptomes com ara nàusees i vòmits o dolor abdominal.
- Quan es presenten els símptomes ja descrits, o bé si es reuneixen algunes de les circumstàncies catalogades com a factors de risc coronari, és important consultar el metge, ja que a través de la realització de diverses proves complementàries senzilles, com ara un electrocardiograma d’esforç o ambulatori, es poden detectar signes característics de malaltia coronària i procedir al tractament adequat.
- Un dels principis bàsics del tractament i la prevenció és l’eliminació o el control dels factors de risc coronari. Així, cal eliminar els hàbits nocius com el tabaquisme o bé les dietes amb excés d’aliments que continguin molt de colesterol. Quan es pateix alguna alteració de les considerades factors de risc —diabetis, hipertensió arterial, obesitat o hípercolesterolèmia, per exemple— cal efectuar-ne controls i aplicar-hi el tractament adequat per tal de reduir considerablement la possibilitat que es presentin lesions en les artèries coronàries. D’altra banda, per a combatre un altre factor de risc, el sedentarísme, convé que tothom en general practiquí exercicis físics o bé esports moderats. Fins i tot donat cas que es pateixi d’una malaltia coronària, pot ésser convenient una certa pràctica esportiva moderada, sempre, però, que sigui indicada pel metge.
- Sí es presenta un infart de miocardi, o un cas greu d’angina de pit, cal procedir a l’hospitalització immediata del malalt en una unitat coronària on, a més de fer minvar el dolor, es pot efectuar la prevenció de diverses complicacions, com ara aturada cardíaca, insuficiència cardíaca, xoc càrdio-vascular o esqueixament de miocardi.
- La recuperació d’un infart de miocardi és lenta i progressiva. Aproximadament un 70% dels malalts superen la fase aguda del trastorn. Això no obstant, però, en molts casos es produeixen complicacions o bé un nou infart de miocardi durant els mesos o els anys següents.
- Quan les plaques d’ateroma es troben relativament circumscrites a una artèria coronària, dues o tres, hom sol recórrer a una intervenció quirúrgica destinada bé a dilatar aquestes artèries o bé a reemplaçar la part lesionada amb l’empelt d’una vena d’un altre teixit. En aquests casos, l’índex de guariment és força elevat.