Resultats de la cerca

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

Mestre en teologia Mercedari, professà a València el 1650 Fou catedràtic de la Universitat de Tarragona Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalanoaragonesa, sobre el qual escriví tres allegats, dos dels quals foren impresos 1678 És autor també de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi , de La Biblia parva de San Pedro Pascual , traduïda i comentada, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María , publicat pòstumament 1728

Es doctorà en dret a Cervera 1817 Fou relator de l’audiència de Barcelona 1820-32, i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por DJuan Illas y Vidal Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de la ciutat de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta  La seva festa se celebra el 28 de juliol

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació

Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos

Ingressà al convent del Carme de València 1595 i hi professà el 1596 La major part de la seva obra coneguda es limita a obres del seu convent la porta de l’església —de la qual construí personalment el primer cos—, l’alçament del campanar fins al primer cos i l’ampliació de l’església, a la qual afegí un cor i la capella de la Comunió Hom li atribueix la construcció de l’assut del Túria i altres obres civils, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa