Resultats de la cerca

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta 61 escons sobre 113 a la cambra legislativa Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Proper a l’anarquisme, la inclinació a la farsa el portà a crear un “partit progressista moderat en el marc de la llei” 1912, del qual redactà els estatuts Collaborador de la premsa anarquista, la seva obra més important és Osudy dobrého vojáka Švejka za svétove váky ‘Les aventures del bon soldat Šv jk’, 1921-23, en quatre volums, el darrer inacabat, sàtira contra l’ordre establert especialment contra l’exèrcit inspirada en la seva experiència com a soldat en la Primera Guerra Mundial Escriví també un gran nombre de narracions

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Descendent d’immigrants asiàtics, Cheddi Jayan estudià odontologia als Estats Units, professió que des del 1943 exercí a Guyana Autor de diversos llibres on denunciava les activitats de la CIA, el 1948 fundà el Partit Progressista del Poble, d’orientació marxista, i fou primer ministre de Guyana, encara colònia britànica, entre el 1957 i el 1964 Després de 28 anys a l’oposició, Jayan, ja allunyat de les tesis marxistes, accedí a la presidència de Guyana després del triomf electoral del PPP en les eleccions BIOGs d’octubre del 1992

Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera