Resultats de la cerca

Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la…

És un sòlid transparent i incolor, sense toxicitat, que presenta propietats termoplàstiques i té una densitat aproximada d’1,19 És insoluble en l’aigua i soluble en hidrocarburs aromàtics, dissolvents clorats, alcohols i cetones Hom l’obté industrialment per polimerització en emulsió, a 80°C, de l’acetat de vinil emprant persulfat potàssic com a iniciador El poliacetat de vinil s’infla i s’estova per immersió perllongada en aigua, i s’hidrolitza amb facilitat per acció dels àcids i les bases Per escalfament a més de 70°C es deterioren les seves propietats mecàniques…

Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic,…

La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l’Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre…

Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…

Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió…

Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…

Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les…

La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió Oceanogràfica…

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…