Resultats de la cerca

Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un…

L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l’ ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur…

Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un descens del…

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina…

L’anovulatori més conegut, l’anomenada “píndola”, basa la seva acció en el fet que l’administració continuada de progesterona mena a una inhibició de la secreció de gonadotrofines i, com a conseqüència, de l’ovulació En general, la progesterona és administrada amb aquesta finalitat associada a una petita quantitat d’estrogen per tal de mantenir l’equilibri hormonal de l’organisme femení La majoria de productes anovulatoris emprats actualment consisteixen en comprimits que contenen mescles de diverses substàncies —un progestagen i un estrogen en proporcions diferents— que cal…

Establert el 1987 per la Comissió Europea, el 1995 s’integrà en el programa Sòcrates des del 2007, Programa d’Aprenentatge Permanent Fins el 2013 se n’havien beneficiat uns dos milions d’estudiants El finançament de les beques és a càrrec, en proporcions variables segons els països, del fons comunitari Erasmus i de les administracions dels estats membres Hom inclou també en el programa Erasmus alguns estats que no són membres de la UE Suïssa, Noruega, Liechtenstein, Islàndia i Turquia Per a l’homologació dels títols i l’equivalència de les qualificacions es val de l’European…

Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica,…

Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns…

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una…

Situada a la ribera del Wensum, a la confluència amb el Yare, és un centre important gràcies al tràfic fluvial Mercat de bestiar i indústria del calçat, sedera, de xocolata i d’equipaments elèctrics Recordada al segle X com a borough de la corona, fou destruïda després pels danesos, però esdevingué fou una ciutat florent a l’època de la conquesta normanda Mercat famós de llana i de teixits, fou creada ciutat comtat el 1404 Conserva una part de les muralles La catedral, romànica segles XI-XII, té unes considerables proporcions a la nau central i al cor Del segle XV són l’església…