Charles Lyell: els equilibris naturals tenen causes materials

Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals. Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials. Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura. Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica. En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de geologia.

“Transportem-nos amb el pensament fins a l’època en què els óssos polars van arribar per primera vegada a Islàndia, abans que fos colonitzada pels noruecs l’any 874; podem imaginar-nos la fragmentació d’una immensa barrera de gel, com la que, el 1816 i l’any següent, va desaparèixer de la costa oriental de Grenlàndia després d’haver-la envoltat durant quatre segles. Amb l’ajuda d’alguns dels fragments com a mitjà de transport, un gran nombre d’aquells quadrúpedes devien desembarcar alhora, i la devastació que devien provocar entre les espècies que ja vivien a l’illa devia ser terrible. Els cérvols, les guineus, les foques, i fins i tot els ocells, que els óssos polars també cacen de vegades, devien quedar delmats ben aviat.

Però això devia ser només una part, i segurament una fracció insignificant, dels canvis que hi va portar en conjunt el nou invasor. Les plantes de què el cérvol s’alimenta, pel fet de ser menys consumides a conseqüència del nombre ara menor d’individus d’aquesta espècie herbívora, aviat van poder proporcionar més aliment a una colla d’insectes, i probablement a uns quants mol·luscs terrestres, de manera que aquests van anar guanyant terreny. El seu augment va proporcionar aliment a altres insectes i ocells, de manera que el nombre d’aquests també va augmentar. La disminució del nombre de foques va donar un respir a alguns dels peixos que empaitaven; i aquests peixos, al seu torn, es van multiplicar i es van dedicar a capturar les seves pròpies preses. Molts ocells aquàtics, els ous i els pollets dels quals eren devorats per les guineus, van augmentar en nombre quan aquestes van quedar delmades pels óssos; i els peixos amb què s’alimentaven els ocells aquàtics, al seu torn, van esdevenir menys abundants. És així com les proporcions numèriques d’un gran nombre d’espècies, tant terrestres com marines, poden quedar alterades permanentment amb l’arribada d’una nova espècie a la regió; i els canvis provocats indirectament es poden estendre a tota mena d’éssers vius, i ser gairebé inacabables.”

Principles of geology” (‘Principis de geologia’), vol. 2. Reproduït a partir de John Murray, Londres (1832)

Traducció: Xavier Pàmies