Resultats de la cerca

Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…

Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…

L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…

Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi espontani de l’orientació…

Del 1960 al 1963 visqué a Nova York, on treballava en una indústria de plàstics i experimentava amb foc i amb àcids també utilitzava una xeringa hipodèrmica per tal de formar gotes de polímer acrílic en un bloc d’acrílic clar i investigava sobre la invisibilitat, segons la refracció dels materials Al llarg de la dècada continuà el treball amb prismes, amb els quals experimentava l’impacte del color produït per la descomposició de la llum Després d’uns anys de matrimoni amb el també artista Takis i de viure a Grècia, l’any 1966 s’installà a Londres Els seus treballs mostren el seu interès per…

És engendrat per una distribució de càrregues i corrents elèctrics i d’imants permanents, i es presenta en la forma d’un camp elèctric i d’un camp magnètic que interaccionen mútuament El camp electromagnètic ja no és considerat una modificació de l’espai que envolta una d’aquestes distribucions, sinó qué és un objecte físic amb entitat dinàmica pròpia, que és estudiada en el marc clàssic electrodinàmica clàssica o quàntic electrodinàmica quàntica Des d’aquest punt de vista, els fenòmens electromagnètics són conseqüència de la interacció entre les partícules carregades i el camp…

Fill de Josep Pascual i Vila Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1956 i es doctorà a la de Saragossa 1959 Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago 1961-62 i al CERN Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid 1957-63 i catedràtic de física a la Universitat de València 1963-71 i a la de Barcelona 1971-2000 Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i també alguns…

Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford Fou professor de la Universitat de Sussex 1967-82 i des del 1983 fou professor a la Universitat d’Illinois UIUC, a Urbana-Champaign Fou científic en cap des del 2023 de l’Institute for Condensed Matter Theory de la UIUC, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències, entre altres institucions internacionals Tingué la doble nacionalitat britànica i nord-americana Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs…

Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs