Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
apoplexia
Patologia humana
Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral (hemorràgia cerebral).
En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha produït la…
Sant Joan de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de Torruella, que…
Sant Andreu de Llordà (Isona)
Art romànic
No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord…
Sant Martí d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Aquesta església es documenta l’any 1075, per la donació que Eliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, feu a favor de Santa Maria de la Seu de la dècima de la parròquia d’Ainet, que limitava per llevant amb l’església de Sant Martí No es tenen més notícies sobre aquesta capella fins a arribar al segle XVI, en què, en la descripció del vescomtat de Castellbò que Pere Tragó feu en el Spill respecte dels límits del terme d’Alins, l’església de Sant Martí hi consta com una de les fites que delimitaven aquest terme del d’Ainet En la visita pastoral del 1758 a l’església parroquial de Sant…
Santa Anna de la Mançana (Graus)
Art romànic
La caseria de la Mançana es troba al límit de Güel, llindant amb el terme de Roda, penjada damunt la ribera de l’Isàvena L’any 1109 hom troba esment de possessions de Sant Vicenç de Roda a la coma de Mançana El 1223 Na Mazana confrontava amb la vinya que tenien els canonges de Remorosa Tot i les referències sobre l’indret, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies de l’església de Santa Anna Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, del qual només queden traces dels murs, especialment en l’angle nord-est, i que permeten veure que era una església d’una sola nau, potser…
Sant Llogari de Castellet o de la Sala (Castellterçol)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada Mapa L36-14363 Situació 31TDG214233 Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut Durant el trajecte només es troba a mig camí el…
Stevan Hristic
Música
Compositor i director d’orquestra serbi.
Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força…
Ethel Mary Smyth
Música
Compositora anglesa.
Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la…
Alasdair McIntyre
Filosofia
Filòsof escocès.
Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de…
Sant Amanç de Montorró (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina