Resultats de la cerca

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola

Adscrit al Collegi Català, debutà a primera divisió el 7 de setembre de 1975 i durant quatre temporades dirigí 29 partits Fou escollit com a representant dels àrbitres catalans Al gener del 1980, patí una ombra d’infart durant un partit i fou rellevat Retornà a l’arbitratge vint-i-tres mesos després, però en no poder recuperar la categoria anterior es retirà

Començà al Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs com a migcampista i, posteriorment, fitxà pel Torino italià, on actuà durant quatre temporades 2003-07 i guanyà la Lliga 2005 Jugà a l’Espanyol 2007-09, amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2009, i retornà al Sant Gabriel 2009-11 Fou campiona d’Espanya sub-19 amb Catalunya 2002

Després de destacar a la Unió Esportiva Olot, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1940-41 Jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1943-44 L'any 1944 retornà a la UE Olot, on jugà cinc temporades més Jugava d’interior, disputà 60 partits de Lliga i marcà 18 gols Fou subcampió de Copa 1941

Davanter format al Club Patí Flix, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1990-91 Posteriorment jugà al Club Hoquei Vila-seca 1996-98, retornà al CP Flix 1998-2001 i novament al CH Vila-seca 2001-06 Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de categoria B a Macau 2004

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937

Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega

Participà en la Primera Guerra Mundial Posteriorment, viatjà per Europa i s’establí a Londres fins el 1965, any en què retornà al seu país Fou un dels iniciadors de l’expressionisme en la literatura sèrbia D’entre les seves obres destaca Seobe 1929, novella històrica, Dnevnik o Čarnojevicu ‘Diari de Čarnojevicu’, 1921 i l’obra teatral Maska ‘La màscara’, 1918

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política