Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’…
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el…
Militar 2011
Militar
Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les…
Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia
Política
Plataforma de diàleg formada per organitzacions tunisianes no vinculades al govern ni als partits polítics.
Té l’origen en la Primavera Àrab de Tunísia 2011, la primera de les revoltes populars contra règims autoritaris en diversos estats arabomusulmans En aquest país tingué com a resultat la fugida del president Ben ‘Alī i un replantejament dels fonaments de l’Estat en un context de forta inestabilitat, afavorida per una sèrie d’atemptats terroristes perpetrats per radicals islamistes, la guerra civil a la veïna Líbia i les fortes tensions entre les organitzacions i els partits islàmics i els de tendència laica El Quartet fou creat el 2013, en un moment en què la democratització del…
Nicolau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1825-1855).
Tercer fill de Pau I i successor d’Alexandre I En començar el seu regnat es produí la revolta dels decabristes , el 1825, moguda per les societats secretes Això féu que Nicolau cerqués suport, més que en la noblesa, en la burocràcia organitzà la policia política 1826 i dictà el codi de l’Imperi 1832, que regí fins a l’any 1917 Home sever, imposà una disciplina brutal i reprimí durament les revoltes dels mugics no fou, tanmateix, un reaccionari sense horitzó, puix que intentà de millorar la situació dels serfs i inicià la industrialització de Rússia 1837 primer ferrocarril…
Enric IV d’Anglaterra

Retrat d’Enric IV d’Anglaterra, d’autor desconegut
© London National Portrait Gallery
Història
Rei d’Anglaterra (1399-1413).
Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del…
Recared I
Història
Rei visigot (586-601).
Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…
Ramsès II

Estàtua de Ramsès II, ubicada a l’entrada del temple de Luxor
© Corel / Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XIX (1304-1237 aC).
Fill de Sethi I , heretà d’ell una sòlida posició a Palestina que li permeté d’intentar recuperar Síria, perduda en període d’Al-Amarna Després d’una primera campanya 1301, dugué a terme la seva famosa expedició de l’any 1300, en la qual lliurà la indecisa batalla de Kadeš contra l’hitita Muwatalliš Aquest semifracàs, que ell intentà de convertir en els seus texts en una victòria personal, provocà diverses revoltes a Palestina que sufocà en tres campanyes 1299 o 1298, 1297 i 1295 El 1294 decidí d’atacar novament els hitites, penetrà a Síria i prengué les importants ciutats de…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere…
Recife

Església Olinda, Recife
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Pernambuco, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina