Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Barren Grounds
Nom amb què són conegudes al Canadà les extenses àrees de l’escut canadenc constituïdes per roques cristal·lines i dures del Precambrià, arrasades i polides pel glaç, on s’han format una gran quantitat de llacs i depressions d’origen glacial.
Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments…
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…
Kiribati 2010
Estat
Quant a les relacions internacionals, Kiribati va mantenir el seu reconeixement a Taiwan enfront de la Xina, si bé la política que sustenta aquest fet i que implica la concessió d’importants ajuts econòmics a canvi del reconeixement, es va veure compromesa per l’anunci del president taiwanès, Ma Ying-jeou, que gràcies a la millora de les relacions de Taiwan amb la Xina continental, el país posaria fi a aquesta pràctica Si es fes efectiu aquest anunci, sens dubte seria un cop dur a la petita economia del país En el conflicte regional a l’entorn de Fiji, Kiribati va donar el seu suport al règim…
Els tintínids i els calpionèl·lids
Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…
conca sedimentària
Geologia
Depressió actual o antiga dins la qual es dipositen els sediments, tot formant, de vegades, sèries molt potents.
Corrientes
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Litoral.
La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius…
perfil
Hidrografia
En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.
El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la…
Aconcagua

L’Aconcagua
Federico Valido (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim dels Andes meridionals, el més alt d’Amèrica, a l’Argentina (Mendoza), vora la frontera amb Xile (6.959 m).
És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu…
Els arvicòlids: talpons i rates d’aigua
Els arvicòlids talpons i rates d’aigua Àrea de distribució mundial de la família dels arvicòlids Maber, extret de Macdonald, 1985 Els arvicòlids constitueixen una família de rosegadors mitjanament nombrosa, amb 110 espècies agrupades en divuit gèneres, i una de les famílies d’aparició més recent de l’ordre Evolutivament, sorgeixen a partir dels cricètids i fins al Pliocè fa uns 5-3 milions d’anys no apareixen les primeres restes que es poden considerar com a arvicòlids Aquesta família presentà una diversificació molt ràpida i això li dóna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina