Resultats de la cerca
Es mostren 4562 resultats
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381
Alessandro Sforza
Història
Senyor de Pesaro.
Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462
Pere d’Ayerbe
Història
Senyor d’Ayerbe.
Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó
Hug de Cardona i de Gandia
Història
Senyor de Guadalest.
Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan, amb qui el…
Hug de Mataplana
Història
Senyor de Mataplana.
Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals
estabilient
Dret català
Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, segons la teoria del domini dividit, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé, propietat ara de l’emfiteuta, segons una teoria més moderna.
L’estabilient és anomenat també censalista o senyor directe
jutge emfiteutical
Dret
Història del dret català
A la Catalunya Vella i als llocs on vigí el seu dret, als segles XIII-XV, jutge que havia de resoldre les qüestions derivades de les relacions emfitèutiques amb el vassall, el qual podia ésser escollit pel senyor directe de terres o masos de remença.
A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina