Resultats de la cerca

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan…

Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI

Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, es concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó

Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa

Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals

L’estabilient és anomenat també censalista o senyor directe

A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini

Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV

Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises,…

N'eren exempts els majors de 60 anys i a vegades segons privilegis, costums o convenis, alguns aloers i senyors de quadra si l’expedició durava més d’un dia, el baró havia d’atendre al forniment de queviures per a la host Quan l’expedició era de menys d’un dia de durada rebia el nom de cavalcada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall que hagués estat fet presoner en l’expedició, però no la d’indemnitzar pels morts o ferits