Resultats de la cerca

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida,…

Adolescent, ingressà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny El 1833 obtingué la pensió a Roma Fou deixeble d’Antoni Solà i de Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen Acomplí el seu compromís amb la Junta de Comerç barcelonina, que l’havia pensionat, enviant a l’Escola les obres originals corresponents Jasó —guix de dimensions naturals—, Latona i els llauradors —relleu de guix d’1,90 m d’alçada per 1,15 m d’amplada— i Deianita i el centaure Neso —guix de dimensions naturals— El 1845 fou contractat per l’…

El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i…

Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a Roma 1560,…

Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…

L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues…

Germà del director de cinema Arthur Penn , estudià disseny Es graduà en disseny publicitari el 1938 a la Philadelphia School of Art, i des d’aquest any fins el 1941 treballà com a illustrador El 1942 féu una estada a Mèxic i conreà la pintura Posteriorment treballà a Vogue com a assistent de fotografia, i el 1943 feu una fotografia per a la portada de la revista que li donà renom i projectà la seva carrera com a fotògraf S'especialitzà en fotografia publicitària i de moda, però sobresortí en els retrats, dels quals en feu un gran nombre a celebritats, entre les quals Picasso,…

Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…