Resultats de la cerca

Situació Les restes d’aquesta església es troben al cementiri del llogaret de Vallabriga, enlairat al davant d’Ovarra, sota els contraforts de la serra de Vallabriga Mapa 32-10 213 Situació 31TCG015969 Per a arribar a Vallabriga, cal prendre una pista que surt de la carretera de l’Isàvena, a mà esquerra, venint de Beranui i poc abans d’arribar a Ovarra El cementiri és a la part baixa de la població JBP-CPO Història L’arxiu del monestir de Santa Maria d’Ovarra conservà l’anomenat Ròtol de Vallabriga, que documenta àmpliament la història de la Vallabriga al segon terç del segle XI El seu terme…

La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…

Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…

Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…

Situació Vista aèria d’aquesta petita església propera a Nyer, antiga parròquia avui desafectada ECSA - F Tellosa L’església de Sant Just i Sant Pastor és situada, aïllada, a l’extrem nord del petit nucli d’En Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 0” N - Long 2° 15’ 52” E S’arriba a En per una pista que surt del poble de Nyer JAA Història El lloc d’En és conegut des dels anys 864-865, en què Ranesind va vendre a l’abat Vítiza, a Protasi i als monjos de Sant Andreu d’Eixalada tota la part que li corresponia a la villa d’En, a Canavelles, Moncles, Toévol i Llar En canvi, i malgrat el seu…

Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…

Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…

Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…

Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol és situada a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell L’itinerari per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit per a arribar a les ruïnes de l’antiga fortalesa de Peramea en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG393886 Història L’existència d’aquesta església va estretament lligada a les vicissituds històriques de la vila i el castell, on es posen de manifest les tensions entre els comtes i els abats de Gerri pels dominis territorials i jurisdiccionals Les dades històriques que coneixem de l’església de…

La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…