Resultats de la cerca
Es mostren 1367 resultats
Crònica de Morea
Història
Crònica que descriu la conquesta del Peloponès per part dels cavallers francs i la fundació i la història del principat de Morea.
És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions grega, italiana, francesa i aragonesa, que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric
Le Monde
Periodisme
Diari vespertí parisenc.
Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars
convergència
Matemàtiques
Qualitat de convergent.
En el cas d’una successió de funcions hom pot parlar de convergència en diferents sentits, segons la topologia donada en el conjunt de funcions a considerar així, hi ha la convergència puntual una successió f n tendeix a f si, per a tot x on les f n estan definides, f n x té límit f x la convergència uniforme f n convergeix uniformement a f si, per a tot ε> 0, es dona un N tal, que n> N implica | f n x - f x |
caló
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.
Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli…
Llocnou de la Corona
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, de petita extensió, situat al S de la ciutat de València i envoltat gairebé pel terme municipal d’Alfafar.
L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu
epíleg
Retòrica
En retòrica grega, última part del discurs que tendeix a moure l’auditori amb eficàcia especial.
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
mètode d’associació lliure
Psicologia
Mètode que consisteix a expressar sense discriminació tots els pensaments que apareixen en la consciència, bé provocats per un element donat prèviament (paraules, imatge d’un somni, etc), bé d’una manera espontània.
El mètode d’associació lliure tendeix a eliminar l’acció repressora de la censura i amb ella la selecció que aquesta fa dels pensaments és així com es manifesta el curs del pensament inconscient, els impulsos i la resistència que els mecanismes de defensa provoquen L’associació lliure permet d’establir cadenes associatives entre un trastorn actual i la causa que el provoca, la qual, en ésser integrada a la consciència del malalt, en suprimeix l’angoixa El mètode d’associació lliure és una de les peces-clau de la psicoanàlisi
comunicació interventricular
Patologia humana
Malformació congènita del cor per la presència d’un orifici en la paret interventricular, que dóna lloc al pas anormal de sang d’un ventricle a l’altre.
El defecte anatòmic és comú a diverses cardiopaties congènites En els síndromes de Fallot, associat amb unes altres malformacions, afecta la part membranosa o alta del septe, i quan n'afecta la porció baixa o muscular és generalment únic i de petites proporcions El sentit del shunt és determinat per les pressions ventriculars, i, com en la comunicació interauricular , tendeix a la insuficiència cardíaca dreta, amb la possibilitat que s’inverteixi en una fase més avançada La gravetat de l’afecció és proporcional al diàmetre de l’orifici El seu tractament és quirúrgic
immanència
Filosofia
Qualitat del que és inherent a un éssers o a un conjunt d’éssers i no és el resultat d’una acció exterior a ells.
Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina